Tema 09: Crec en Déu Pare Totpoderós

1. La teva paraula fa llum als meus passos: Un quadre que reflecteix el tema

Sió deia: «El Senyor m’ha abandonat, el meu Déu s’ha oblidat de mi.» El Senyor li respon: «¿Pot oblidar-se una mare del seu infantó, pot deixar d’estimar el fill de les seves entranyes? Però, ni que alguna l’oblidés, jo mai no t’oblidaria. Et duc gravada a les palmes de les mans, tinc sempre presents els teus murs.

2. Per Il·luminar la vida: Resum i exemples d'abandonament en el Pare

• La imatge de Déu com a Pare: Déu es revela com un Pare mecenes/provident, totpoderós i misericordiós. Tot i així, la percepció que cadascú té de Déu varia segons la pròpia experiència de vida.
• L'experiència de l'abandonament i la decepció: En moments de dificultat, quan les relacions, projectes o suports humans fallen, pot sorgir la sensació d'abandonament. Intentar protegir-se o no lliurar-se del tot no aporta una satisfacció real.
• La importància de l'amor humà: Quan no s'acull o no es dóna prou un a l'altre entre les persones, es genera frustració; per això l'amor mutu és indispensable.
• Pregaria i presència divina: En posar-se a reflexionar i pregar sobre les experiències humanes, es descobreix la presència constant de Déu com a Creador i Pare que mai no abandona. La seva proximitat convida a lliurar-s'hi amb total confiança.
• Escoltar a Déu: Hem d'esbrinar la veu de Déu al nostre interior i saber escoltar-la. Alguns autos diuen que Déu parla en veu baixa, he de recollir-nos en el silenci interior per distingir la nostra veu i la de Déu. Al principi pot costar però amb perseverança s'aconsegueix.

3. La fe dels Cristians: Resum doctrinal

• Inici del Credo: La professió de fe cristiana comença proclamant que creiem en un Déu Pare totpoderós, que és el principi i la fi de tot.
• La importància de creure en Déu: Dir «Crec en Déu» és confessar una veritat fonamental de la qual depenen totes les altres. Parlar de l'home i del món requereix fer-ho sempre en relació amb Déu, d'aquí la importància de conèixer-lo tal com ell s'ha anat revelant als homes.
• La revelació a través de Jesucrist: Els cristians poden anomenar Déu "Pare" perquè així ho ha revelat Jesucrist. Ell és Fill de sempre, des de sempre, amb un fill únic en relació amb el seu Pare.
• El significat de "Pare":
  • Significa que Déu és l'origen primer de tot i té autoritat plena i transcendent sobre el creat.
  • Significa que Déu és bondat i sol·licitud amorosa per a tots els seus fills.
  • Supera la distinció humana dels sexes (no és home ni dona, sinó Déu), i evoca tant la fermesa com la tendresa maternal i paternal.
  • Guareix l'experiència d'orfandat en fer-nos fills de Déu en el Fill, revelant un Déu provident que té cura de les seves criatures.

• Característiques de l'omnipotència segons el Catecisme de l'Església Catòlica:
  • Universal: Perquè ho ha creat tot, ho governa tot i tot ho pot.
  • Amorosa: Perquè Déu és el nostre Pare.
  • Misteriosa: Només la fe la pot percebre quan «es manifesta en la feblesa».
• L'exercici del poder diví: El poder de Déu no s'utilitza per aixafar o oprimir l'ésser humà, sinó per alliberar-lo i fer-lo feliç a través de l'amor. La seva paternitat i el seu poder s'aclareixen mútuament i no són arbitraris. Davant del dubte i el temor que genera el mal, la resurrecció i l'exaltació de Crist mostren la grandesa i la força del poder de Déu que obra en els creients.
• Fundament de la fe i l'esperança: La convicció que res és impossible per a Déu ens permet acceptar les coses més grans i incomprensibles per sobre de les lleis de la naturalesa i de la nostra raó.

4. Expressió de fe: La litúrgia i la pregària

Proclamar el nostre fonament comunitari i reposar amb total confiança: L'aclamació del primer article del Credo uneix la comunitat en la litúrgia de l'Església i dóna sentit d'abandonament a l'oració personal diària.

• LA LITÚRGIA Oh Déu, mai no manifesteu tant la vostra omnipotència, com quan perdoneu i us compadiu: ompliu-nos amb els dons de la vostra gràcia, per tal que, corrent cap al terme promès, esdevinguem hereus dels béns celestials. Oració col·lecta del diumenge XXVI del temps de durant l'any
• LA PREGÀRIA: «El Senyor és compassiu i benigne,lent per al càstig, ric en l'amor.»No ens tracta com caldria pels pecats,no ens paga com deuria les nostres culpes.Com un pare s'apiada dels seus fills,el Senyor s'apiada dels fidels,perquè sap de quin fang ens va formari es recorda que som pols. Salm 103 (102) 8.10.13-14
• VIDA CRISTIANA: Trobar una estona per adorar Déu: prostrar-nos, posar-nos de genolls davant de nostre Senyor, Pare misericordiós. Quan ningú ens veu, és un acte de fe gran. Ens diem a nosaltres mateixos que creiem en Déu.